Els trastorns alimentaris són malalties cròniques i progressives que, tot i que es manifesten a través de la conducta alimentària, en realitat consisteixen en una gamma molt complexa de símptomes entre els que es troben una alteració o distorsió de la imatge corporal d’un mateix, la por a augmentar el pes i l’adquisició d’una sèrie de valors a través d’una imatge corporal.
La persona que pateix algun trastorn en la seva alimentació basa tots els seus pensaments en el menjar relacionats amb actes que formen part de la vida quotidiana sentint-se hiperdependent d’aquesta idea. El menjar es converteix en l’eix a partir del qual gira la vida i el món de la persona malalta.
Aquestes conductes alimentàries poden o no alterar-se voluntàriament això està subjecte a factors interns o externs com el nivell d’autoestima, pressions familiars, frustració pel sobrepes, comparació constant amb alguna persona propera, …
Normalment aquests tipus de trastorns en l’alimentació són acompanyats per un marcat aïllament de la persona, un cansament excessiu, son, agressivitat, vergonya, culpa i depressió que pot desencadenar en un trastorn de la identitat.
Arxivat sota: Introducció | Etiquetat: aïllament, alimentació, autoestima, cansament, culpabilitat, depressió, frustació, imatge corporal, menjar, pes, pressió familiar, sobrepes, trastorns alimentaris, trastorns d'identitat, vergonya
