Símptomes

Per lo general, el fet de patir alguna mena de trastorn alimentari va més enllà dels símptomes particulars de qualsevol de les seves manifestacions, ja que són acompanyades per un marcat aïllament de la persona, cansament excessiu, son, irritabilitat, conductes violentes, agressió a les persones conegudes com membres de la família, autoagressió al no acceptar-s’hi , vergonya, culpa y depressió.

Tot això va relacionat intrínsecament amb l’alimentació; són causes de la manca d’aquesta. Les persones amb aquesta mena de trastorns alimentaris utilitzen injustificadament les dietes restrictives i severes, les preocupacions pel pes són constants i hi ha un interès exagerat per les receptes de cuina.

Tenen preferència per no menjar en companyia i per cuinar per als altres ficant excuses per no menjar elles mateixes, així com també dejunar. Quan mengen tenen un sentiment de culpabilitat molt gran i la primera conseqüència d’això és marxar de la taula i tancar-se al bany per provocar-s’hi el vòmit, com també abusar dels laxants o diürètics amb una finalitat similar, controlar el pes o perdre’l. Aquestes pràctiques porten a la persona a una pèrdua de pes injustificat o a una detenció de l’augment, tenint a l’hora por i rebuig pel sobrepès.

La repercussió d’aquests comportaments es veu reflectida en la salut de la persona. Pel que fa al cicle menstrual, hi ha un retràs de l’aparició de la primera regla o la falta de la mateixa. En la mateixa línia, el cervell també es veu afectat ja que tenen una percepció errònia de tenir un cos gras i per aquest motiu intenten amagar-lo amb la utilització de roba ampla, evitant el banyador, etc. Tot això porta a aquestes persones a fer exercici en excés per aprimar-se i mostren nerviosisme si no ho fan.

La suma de tots aquest factors porten a la persona a comportar-se d’un mode estrany. Trobem una insatisfacció personal constant i un estat depressiu i irritable, amb canvis d’humor freqüents. La disminució de les relacions socials va en augment, amb tendència a l’aïllament, com també la dificultat de concentració i el fet d’aparentar que estudien més hores que de costum.

S’ha de tenir en compte que en la majoria dels casos aquests trastorns alimentaris venen ocasionats per la influència dels factors externs. Un d’ells és la moda. Les representants del sexe femení estan sotmeses a una gran pressió per satisfer cert ideal de bellesa que la moda imposa. Per al sexe masculí això ocorre en menor mesura. Aquesta espècie de dictadura de la moda exigeix estar al màxim de prima. Un altre factor són els mitjans de comunicació, que contribueixen en aquestes pràctiques fent publicitat de peces de roba, cosmètics, models, etc, que porten a la persona a voler arribar a ser com els mitjans mostren que s’ha de ser indirectament. A tot això es sumen els factors familiars, ja que molts cops això ve arran de les pròpies mares que recomanen perdre pes als fills i que són excessivament crítics amb ells; els factors de vulnerabilitat personal, és a dir, persones amb falta d’autoestima i seguretat o massa exigent i perfeccionistes amb elles mateixes, com també els factors temporals, experiències de fracàs, conflictes interpersonals, divorcis o separacions o canvis de residència, corporals i culturals.