A l’actualitat, els països occidentals vivim en una cultura on l’ideal de bellesa és tenir un cos prim. Com exponent d’aquesta pressió per aprimar-se, tenim les models de passarel·la, que estan adquirint una popularitat i importància social molt gran. També trobem la publicitat, estem continuament rodejats d’imatges de dones altes, elegants, sense un gram de greix, seductores, que gràcies a la bellesa i el seu cos prim donen a entendre que tenen éxit a la seva vida, al seu treball, que tenen el noi perfecte, etc. Aquest bombardeig continu de missatges d’aquesta mena fa que moltes noies es plantegin l’acceptació del seu cos. I les estadístiques indiquen que 3 de cada 4 dones estan insatisfetes.
Aquesta conducta d’insatisfacció té diversos factors involucrats.
Entre els factors personals que poden influir les conductes alimentàries, estan:
- L’edat, normalment es desenvolupa a la pubertat en el cas de les dones i a l’adolescència en el cas dels homes.
- Haver patit obesitat infantil.
- No acceptar-se com a persona.
- Tenir tendències depressives o patir trastorns d’ansietat o de personalitat.
- Haver escollit alguna afició o carrera que li donin més importància al pes.
- Ser perfeccionista i exageradament autocrític.
- Tenir una baixa autoestima, personalitat depressiva, sensibilitat extrema i temor als enfrontaments i conflictes.
Entre els factors familiar i ambiental que afavoreixen l’aparició d’una psicopatologia alimentària són:
- Tenir familiars obesos.
- Tenir antecedents familiars de trastorns depressius, obsessius o d’alcoholisme.
- Tenir antecedents d’abús sexual.
- Conviure amb persones que donen molta importància al pes i a l’aparença física.
- Tenir prejudicis i mala interpretació de valors.
Entre els factors socioculturals, trobem:
- La pressió social i mediàtica que existeix, ja que la moda i la publicitat inciten més a aprimar-se que a una bona salut.
- La discriminació cap als obesos en tots els àmbits de vida social, escola, treball, amics, i fins i tot aquells llocs que no estan adaptats a la gent amb sobrepes.
- La difusió a través de revistes i pàgines de Internet pro-anorexia.
- L’inadequat funcionament de campanyes contra la obesitat estipulades per les secretaries de salut a favor de tenir una millor qualitat de vida.
Poden existir detonants diversos, com pot ser l’abús sexual, un avort, els comentaris d’una amiga o fins i tot una festa on s’ha de lluir vestit, les constants pressions familiars, etc.
Arxivat sota: Per què | Etiquetat: abús sexual, ansietat, autocrítica, autoestima, avorts, conductes alimentàries, cultura, discriminació, edat, factors familiars, factors personals, ideal de bellesa, insatisfacció personal, moda, models, obesitat infantil, països occidentals, passarel·la, perfeccionisme, por, pressió, pressions familiars, prim, pro-anorexia, publicitat, sensibilitat, sobrepes, tendències depressives, trastorns personalitat
