Anorèxia
Els tractaments són bastant llargs i complexos però no s’ha d’oblidar que la recuperació és possible. No hi ha un tractament únic, estàndard, sinó que s’ha d’adaptar a les característiques de cada persona.
El que sembla més eficaç és el cognitiu-conductual i l’ha de dur a terme un equip clínic multidisciplinari de professionals amb formació específica en aquests trastorns (metges, infermeres, psicòlegs…), especialment en trastorns d’una certa gravetat i de durada excessiva.
Qualsevol que sigui l’estratègia terapèutica, l’objectiu primordial és aconseguir una alimentació normal i, per tant, unes conductes d’alimentació adequades.
En general, només es prescriuen tractaments farmacològics si hi ha patologies afegides, com, per exemple, depressió.
El pacient anorèxic normalment no es tracta pel seu propi desig, sinó que ho fa impulsat per les famílies o la parella. En la majoria dels casos nega la importància del seu trastorn i assumeix un comportament poc col·laborador. El suport dels amics i la família és essencial en l’evolució i la millora de la malaltia.
L’ACAB (associació contra l’anorèxia i la bulímia) , mitjançant els Grups d’Ajuda Mútua (GAM) , ajuda pares i familiars a comprendre la malaltia dels seus fills o filles per tal d’assolir-ne la superació.
Bulímia
En la gran majoria de casos és necessària l’ajuda terapèutica. La persona amb símptomes bulímics acostuma a acudir al tractament per decisió pròpia i sol·licita ajuda. La persona se sent desbordada pels episodis de sobrealimentació. El suport dels amics i la família són essencials en l’evolució i la millora de la malaltia.
Els tractaments són bastant llargs i difícils però no s’ha d’oblidar que la recuperació és possible. No hi ha un tractament únic, estàndard, de la malaltia, i, en concret, per a la bulímia nerviosa. Se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar-ne l’efectivitat. Aquestes intervencions solen ser les següents:
1. La psicoteràpia individual o en grups
La teoria cognitiva pretén explicar com i per què es produeix un determinat comportament o pensament, d’on sorgeix un sentiment o una emoció determinats i quins fenòmens intervenen en aquest procés.
Sabem que davant d’una mateixa situació diferents persones perceben aspectes diferents segons les seves característiques individuals i la seva experiència anterior, i que una mateixa persona pot percebre una mateixa situació de maneres diferents en moments diferents. Això passa perquè en cada moment, de la quantitat d’elements que formen una situació determinada se’n seleccionen uns i es prescindeix d’altres. Segons això sorgeixen els pensaments. Segons si aquests pensaments són de caràcter positiu o negatiu apareixeran una sèrie d’emocions determinades: de satisfacció (alegria, felicitat, tranquil·litat…) o de malestar (tristesa, infelicitat, inseguretat, desànim…).
El tractament psicològic ajuda aquestes persones a percebre les situacions d’una manera positiva i no condicionada pel seu físic.
2. Mesures dietètiques
Normes i pautes sobre l’alimentació i els hàbits alimentaris. Cal ensenyar al malalt la manera d’alimentar-se. Per això cal seguir unes pautes per a una correcta alimentació .
3. Tractament farmacològic
En principi només es parla de tractament farmacològic en la bulímia nerviosa, ja que en el tractament de l’anorèxia nerviosa no se solen usar fàrmacs. De tots els models de tractament farmacològic els que han resultat més efectius han estat els antidepressius . Aquestes substàncies actuen reduint la freqüència de les afartades i els vòmits i milloren la depressió, si és que n’hi ha, en el pacient. Els antidepressius amb què s’han obtingut millors resultats, si es valora l’efectivitat, els efectes secundaris i la qualitat de vida, són els IRSS, substàncies que inhibeixen la recaptació d’una substància anomenada serotonina i que es troba al cervell. El paper de la teràpia farmacològica ocupa un lloc important en tractament de la bulímia. Cal dir que no n’hi hauria prou a utilitzar fàrmacs per resoldre el problema.
El millor tractament és la farmacoteràpia i la psicoteràpia dins un programa de modificació de la conducta.
Trastorns per afartament
Han de dur a terme el tractament dels TCA equips multidisciplinaris de professionals especialitzats per atendre les complicacions mèdiques, psicològiques, socials i familiars que sorgeixen. No hi ha un tractament únic estàndard de la malaltia, sinó que s’ha d’adaptar a les característiques de cada persona.
Trastorn de Conducta No Especificat
Si el Trastorn de la Conducta Alimentària No Especificat no deriva en un trastorn complet, l’estat dels pacients acostuma a ser de menor gravetat i la patologia evoluciona favorablement amb un tractament de duració limitada en règim ambulatori.
Tanmateix, durant el tractament serà necessari portar a terme totes les estratègies terapèutiques descrites a la segona part d’aquesta guia.
Arxivat sota: Tractaments | Etiquetat: ajuda terapèutica, alimentació normal, antidepressius, cognitiu-conductual, equip clínic, estratègia terapèutica, família, mesures dietètiques, parella, psicoteràpia individual o grupal, Tractaments, tractaments farmacològics, trastorn de conducta no especificat, trastorn per afartament, trastorns alimentaris
